Sovint diem que el granit “no s’esvairà mai”. Però a la llarga, la pedra de granit també s’esvairà, és només un moment. L’aparició d’edificis especials, places, etc. també es veurà afectada per l’exposició al vent i al sol. Per exemple, el granit vermell s’esvairà després de deu dies i mig d’exposició al sol.
Els dipòsits minerals en granit ocre estan compostos principalment per feldspat, quars, mica, piroxè i amfibol. En les principals estructures minerals de silicats, cada ió de silici està envoltat per quatre ions d’oxigen, formant un tetraedre de silici-oxigen. Aquesta unitat estructural fonamental té propietats adequades i estables, resistència àcida i àlcali forta, difícil de dissoldre, resistència a la intempèrie i bona resistència a la decoloració.
La decoloració del granit també varia segons el tipus de pedra. En general, el granit de color més fosc i més clar és fàcil d’esvair, ja que la composició mineral del granit de color fosc (com el negre, el verd fosc) és principalment piroxè, amfibol, plagioclasa bàsica, magnetita, etc. Els granits de color clar són principalment plagioclasa àcida, feldspat de potassa, biotita i quars. Els jaciments minerals es formen generalment sota terra, alguns es formen primer, i alguns es formen després.
El primer sovint es compon d’elements pesats sense pes atòmic, posició més profunda, menys subministrament d’oxigen i pressió més elevada; aquest últim és al contrari. Per tant, els dipòsits minerals diferents generalment tenen períodes de formació diferents, seguits d’aproximadament: dipòsits minerals foscos: olivina-piroxè, amfibol, biotita; dipòsits minerals de colors clars: plagioclase bàsic-plagioclase-acid potds feldspat -quartz. Després que els primers dipòsits minerals formats estiguin exposats a la superfície, a causa dels canvis importants en l’entorn, és probable que es produeixin canvis secundaris, mentre que els posteriors es canviïn menys, i el més estable sigui el quars.
Una altra condició és que els dipòsits de minerals secundaris siguin més esvaïts que els dipòsits de minerals primaris. Per exemple, les taules decoratives verdes i verdes amb clorit i clorit com a component principal s’han esvaït després de 5 a 10 anys d’experiència, però en comparació amb el marbre. Aquest canvi és encara molt feble. El canvi de color (el descolor) també està relacionat amb l’entorn. Si el contingut d’àcids i àlcali de l’aire a la zona industrial és elevat, és fàcil canviar la difusió. El nivell de manteniment també és important.
El marbre està format principalment per calcita, dolomita i altres jaciments minerals. La fórmula molecular de calcita és CaCO3, i la dolomita és CaMg [CO3] 2. Tots dos tenen ions carbonatats [CO3], que és més viu i interactua fàcilment amb l’efecte del diòxid de sofre a l’aire. Particulat. La calcita és fàcil de reaccionar amb l’aigua. El bicarbonat de calci (Ca [HCO3] 2), que es dissol en aigua, es converteix en carbonat de calci després de perdre l’aigua. Després d'aquests canvis, ja no existeix la superfície polida de cristall de la placa de marbre polit. Per tant, no és adequat utilitzar marbre per a acabats de parets exteriors, especialment per a materials de decoració exterior. Com el marbre de la paret exterior, el color canviarà generalment al cap de 2 o 3 anys.